Míriam i Mònica preparadas per el Nadal!

Avui ha estat un dels dies més divertits des de que estic amb la Mònica, la he anat a buscar al cole hem anat a berenar a un bar perquè feia molta fred al carrer.
La setmana passada vam decidir que en fariem un regal, ja que arribava el nadal però no vam decidir el dia de l'entrega dels regals, la Mònica ja m'he l'havia comprat,  estava ben il·lusionada, m'ha regalat unes arracades i un collaret molt bonics,m'ha encantat.
 Llavors hem anat a fer un vol per les botigues. Hem estat parlant i avui la veritat , és que ella parlava més que jo, dies abans li havia de treure les paraules amb molts d'esforços.
Li he comentat això del blogg i li ha encantat la idea, li he dit que m'agradaria posar-hi fotos, més tard hem anat a una botiga on sempre que hi anem sempre en sortim amb alguna cosa entre les mans. Ens hem fet fotos i la veritat hem rigut moltíssim.
Llavors m'ha estat explicant que vol tornar a Filipines i s'ha posat una mica trista, parlant-me dels seus avis...
Quan l'he acompanyat a casa m'ha dit que s'havia divertit molt, i la veritat m'he sentit d'allò  més bé!!!

Al Mas Clarà!

El passat dijous després de moltes trobades amb la Mònica, vaig fer una de les coses que creia que mai faria. La  tutora de la Mònica em va convidar de 16:00 a 17:00 assistir a una classe anomenada "Assamblea". La mestre em va acompanyar fins a la classe i llavors allà vaig haver d'explicar en què consistia el projecte rossinyol i perquè hi havia col·laborat. La veritat és que encara que fossin nois i noies més petits els primers minuts del discurs vaig passar molta vergonya. Llavors la Mònica va explicar a tots els seus companys com es sentia quan estava amb mi, la veritat em vagi sentir afalagada. Va ser una experiència que ens va servir moltíssim a les dos.